La meva besàvia era una herbolària. Vivia al poble i tractava tothom amb herbes, que ella mateixa recollia i procurava. Per desgràcia, la majoria dels seus secrets amb ella i la seva marxa. Però la tradició es va mantenir en la família: tots preferim les begudes a base d’herbes que el te normal.
Tria la teva recepta
Necessitareu
- - orenga - 1 cullerada,
- - Herba de Sant Joan - 1 cullerada,
- - menta picant - 1 cullerada,
- - poma - 1 peça,
- - cirera dolça - 1 got,
- - opcional - canyella.
Manual d’instruccions
1
A l’estiu prenem herbes fresques, i a l’hivern seques. L’herba de Sant Joan i l’orenga per assecar-los s’han de recollir durant la floració, tallant les capes de les plantes d’alçada entre 10 i 15 cm de les plantes, però es poden recollir fulles de menta tot l’estiu. Assecar les herbes per separat, en un lloc ventilat i protegit de la llum directa del sol. A l’hivern prenem cireres dolces.
2
Així doncs, per prendre una beguda, s’ha de pelar una pell i pelar-la i tallar-la a daus. Traieu les llavors de la cirera. Aboqueu la fruita amb 1 litre d’aigua, bulliu i feu bullir a foc lent durant 10 minuts. Refredar, colar per un colador.
3
Aboqueu les herbes en un bullidor d’esmalt o de terra. Bulliu el brou de fruita de poma i aboqueu-ho a la barreja d'herbes, afegiu-hi el pal de canyella. Tapeu el bullidor amb una tovallola perquè es refredi més lentament. Després de mitja hora, coleu. La beguda ja està a punt. Els aficionats a les llaminadures poden afegir-hi sucre, però jo prefereixo el gust natural de les tartes. A l’hivern, en lloc de pomes fresques, en podeu prendre un grapat de seques. I per assecar-lo, utilitzeu varietats àcides.