Un home pren menjar i satisfà la seva fam. L’alimentació és una font de macro i micronutrients. Amb la combinació adequada de productes, augmenta la resistència i l’estabilitat del cos, és per això que els nutricionistes aconsellen utilitzar productes monòtons alhora en composició química.
Tria la teva recepta
Normes bàsiques del concepte d’àpats separats
Un dels primers que es va adonar que una certa velocitat i dificultat de la digestió és inherent a cada producte va ser l’antic metge romà Avl Cornelius Celsus. Tot i això, la ciència va reconèixer l’adequació d’una nutrició separada només a finals del segle XIX, gràcies a la tasca de l’acadèmic rus I.P. Pavlova. Al segle XX, l’ideòleg més famós del sistema va ser el metge i fisiòleg Herbert Shelton.
Seguint el consum separat d'aliments, heu de recordar la norma bàsica: qualsevol grup de productes es pren separadament de la resta.
El principi de la ingesta de proteïnes és que no es combinen amb els hidrats de carboni, ja que les proteïnes són digerides pel suc gàstric i el midó es descompon per la saliva. No els combinen amb greixos, ja que el greix bloqueja l’acció de les glàndules gàstriques. Si preneu proteïnes amb aliments àcids, l’àcid que entra a l’estómac inhibirà el procés de digestió. Les proteïnes no es combinen entre si, ni el midó amb el midó, perquè l'estómac alhora pot assimilar només un tipus de determinat producte, deixant la resta en reserva, cosa que comporta un excés de menjar.
Els carbohidrats o midons, com les proteïnes, no s’han de combinar amb aliments àcids. L’assimilació de productes que contenen midó es produeix en un medi alcalí, que es destrueix per l’acció dels àcids. Sota la prohibició i l’ús d’hidrats de carboni amb sucres, amb un menjar d’aquest tipus a l’estómac, es produeix un procés de fermentació, que té un efecte negatiu sobre l’estat del cos.