Logo cat.foodlobers.com
Productes alimentaris

El que determina el gust de les patates

El que determina el gust de les patates
El que determina el gust de les patates

Vídeo: Luca Turin: The science of scent 2024, Juny

Vídeo: Luca Turin: The science of scent 2024, Juny
Anonim

Segurament no sempre esteu satisfets amb la qualitat de les patates comprades: els tubercles tenen un color groc brillant, són durs, els purés de patates resulten foscos, després bullen ràpidament, però el gust de la patata sempre és diferent. Llavors, què determina el gust de les patates?

Image

Tria la teva recepta

De vegades, les persones mateixes són les culpables de la deteriorada qualitat de les patates, i tot a causa d’una tecnologia de creixement incorrecta. La preparació de tubercles per a la sembra (fertilització, conreu, cura, dates de plantació, recol·lecció, control de malalties i fins i tot emmagatzematge de tubercles) té una gran influència en aquestes qualitats.

El gust de les patates no només depèn d’indicadors objectius, sinó també de la composició química. El contingut de proteïnes, midó, vitamines, aminoàcids, microelements i macroelements, juntament amb la resistència a les malalties, es determinen genèticament i ja s'estableixen a l'hora de criar una nova varietat. La percepció del gust és més aviat un indicador subjectiu, inestable i volàtil.

Molts suggereixen que la qüestió del gust en el midó. De fet, les varietats de patates amb un alt contingut en midó són molt més saboroses. Són aptes per coure, puré de patates i cuinar a la pell. Però hi ha aquestes varietats (per exemple, "Nikita") en què els tubercles tenen un gust excel·lent amb un baix contingut en midó. Resulta que el gust es forma a causa dels compostos químics que conté la patata. Especialment saborós està format per àcid aspartic i glutàmic. Per regla general, les fruites més delicioses de patates contenen un gran nombre d'aminoàcids i nucleids.

L’alta palatabilitat de les patates es pot obtenir utilitzant compost o humus per a la sembra (300 quilograms per centèsima) en combinació amb l’aplicació equilibrada i moderada d’adobs minerals (fòsfor, nitrogen i potassi), així com d’adobs micronutrients (zinc, manganès, bor i molibdè). Un excel·lent resultat el produirà la cendra introduïda al sòl (de tres a quatre quilograms per una centèsima part de la terra).

L'Elecció De L'Editor